All Time Top Ten of Conflict

Wikipedia
Wikipedia est una entziclopedia multilìngue a cuntènnidu lìberu, iscrita dae boluntàrios chi traballant paris e sustenta dae sa Wikimedia Foundation, unu comitadu chi non pedit cumpensu. Ae como, est pubricada in 200 limbas e cuntenet "boghes" cale siet una entziclopedia traditzionale, almanacu, ditzionàriu geogràficu, entziclopedia de novas. Sa tarea sua est de iscriere e fagher connoschere una entziclopedia internatzionale lìbera, bortada in d'unu rigòre 'e chistiònos, gai chi siet lèggida in
Limba sarda
Su sardu est una limba chi faghet parte de su grupu romanzu de sas limbas indoeuropeas chi, pro diferentziatzione ladina siat a sos faeddadores nativos, siat a sos non sardos, siat a sos istudiosos de cale si siat tempus, si depet cunsiderare autònoma dae sos sistemas dialetales de àrea itàlica, gàllica e ispànica e duncas classificare che a idioma a contu suo in su panorama neolatinu. Est una limba faeddada in s'ìsula de Sardigna
Casteddu
Casteddu est sa capitale e sa tzitade prus manna de Sardigna
Sardigna
Sa Sardigna o Sardinnia est sa segunda ìsula prus manna de su Mare Mediterràneu. Est posta a otzidente a unos 200 km a ovest de sa penìsula italiana, unos 300 km de sa Liguria, 500 de s' Ispagna e a sud a unos 184 km dae sa Tunisia. Sa terra prus a probe est sa Còrsica o Còssiga, petzi 11 km. Sa Sardigna est una Regione Autònoma pro reconnoschimentu de sa Costitutzione Italiana e pro resones istòricas e linguìsticas
Limba inglesa
S'inglesu est una limba indo-europea chi apartenit a su cambu ocidentali de is limbas germànicas, cun s'olandesu, s'altu e basciu tedescu, su fiamingu e su frisone. Cunservat ancora una làdina parentela con su sàssoni continentali
Afroamericanos
Afroamericànu est sa bortàda a sa lìtera de Afro-American, nomìnzu cumpòstu dae africanu e americanu
Istòria
S'istòria est sa disciprina chi istùdiat sos fatos de su passadu cun sos documentos iscritos lassados dae comunidades e tziviltades umanas. Sa paràula medas bortas la impreamus in generale pro indicare una regorta de informatziones a pitzus de ite est sutzessu in unu tempus lontanu meda
New York City
York Nòa est istada sa tzitade pius populada de sos Istados Unidos dae su 1790, e s'area metropolitana est una de sas prus mannas de su mundu. Custa metropoli ada una influentzia subra su cumerciu mundiale, sa finanza, sa cultura, sa moda e s'ipetaculu
Zaitokukai
Zaitokukai, forma incurtziada de Zainichi Tokken o Yurusanai Shimin no Kai, est una truma giapponesa de dereta istrema chi nche bolet bocare sos derettos de sos furisteris chi li ant reconnottu su "Istadu de Abitadore Ispetziale Istranzu". Sa prus parte de custos istranzos sunt Zainichi coreanos, chi mantenent sa tzittadinantzia sud- o nordcoreana. A su chi narat su zassu uffitziale de custu grustu politicu, sos chi bi sunt in intro sun prus de 11,000
Itàlia
S’Itàlia, tzerriada in manera ufitziale sa Repùblica Italiana, est una repùblica parlamentare de su sud de s’Europa. Alindat cun sa Frantza, s'Isvìtzera, s’Àustria e s'Islovènia addae de sas Alpes a su nord. Atinat fintzas a totu sa penìsula italiana a su sud, in prus de sas ìsulas de Sardigna e de Sitzìlia, sas prus mannas de su Mediterràneu. Annotamala atinat paritzas ìsulas prus piticas. Sos istados indipendentes de San Marino e de sa tzitade de su Vaticanu sunt enclaves a intro de s